l’Europa de les mulinacionals i els banquers no és la nostra

Dijous 25 de març – 19:00 hores

Plaça de Sant Agustí

http://hablamosdeeuropa.wordpress.com/

12 de febrero de 2010

Menos coches para un transporte urbano más sostenible

Este viernes y sábado se celebra en A Coruña una cumbre de Ministros de
Transporte europeos bajo el título de “Transporte Urbano Sostenible”.
Por este motivo Verdegaia y Ecologistas en Acción quieren destacar el
importante desfase que existe entre los discursos de movilidad
sostenible en la UE y las políticas de transporte reales, un desfase que
resulta ser abismal en el Estado español.

El transporte es el sector más desbocado en cuanto a sus emisiones de
CO2.. Según los estudios de la propia UE, la mitad de estas emisiones se
producen en las zonas urbanas y metropolitanas.

Efectivamente las emisiones de CO2 en el transporte por carretera son
las que más han aumentado desde 1990, tanto en el Estado español
–pr’acticamente el doble hasta 2007 (un 97%), si bien luego se han
reducido algo por la crisis, no por las políticas de las
administraciones– como en Europa –donde el aumento ha sido del 32%–. De
hecho, el transporte es ya en España el sector que más gases de efecto
invernadero emite, por encima del 25% del total. Siendo estos los datos,
es evidente que las cosas no se están haciendo bien pese a los discursos
de movilidad sostenible.

Los principales emisores de CO2 son los coches: quemar 1 litro de
combustible supone emitir 2,3 kg de CO2. Así, cada persona que utiliza
el coche para sus desplazamientos al trabajo (con un recorrido medio
diario aproximado de 15 km) emite unas 2 toneladas de CO2 al año sólo
por esta razón. Por este motivo, para Ecologistas en Acción y Verdegaia,
las políticas de movilidad más urgentes deben ser simultáneamente de
disuasión y estímulo. Disuasión del uso del automóvil mediante los
múltiples mecanismos posibles (parquímetros, restricciones de acceso,
peajes, no ampliación de carreteras, “pacificación” del tráfico. etc.).
Estímulo de los medios más favorables (mejoras en el transporte público,
con carriles exclusivos, itinerarios peatonales y ciclistas seguros,
ampliación de aceras).

Pero la política Europea y, sobre todo la española, van por otro camino:

- Se sigue aplicando la receta de incrementar el viario para solucionar
los atascos, lo que no es sino una respuesta obsoleta, cara y
contraproducente ante los retos del tráfico. Ahí están los planes de
autovías de las Redes Transeuropeas (TENt), o los planes estatales y
autonómicos españoles. Al contrario, reducir la capacidad del viario
para los coches permite modos de vida más saludables para todos los
ciudadanos, con la ventaja de que se disminuyen las emisiones de gases
de invernadero, al tiempo que se produce una mejora en la calidad del
aire, menor ruido y se obtiene más espacio para la gente.

- Al mismo tiempo, con las ayudas al sector del automóvil en toda la UE,
se anima a comprar más coches, justo la política contraria que se
necesita, pues la apuesta debe centrarse en el transporte público. Es
cierto que todos los administradores públicos hablan de movilidad
sostenible, pero no es menos verdad que por cada euro que se invierte en
movilidad alternativa muchos más se gastan en favorecer el uso del
automóvil. El resultado: en la mayor parte de las ciudades y zonas
metropolitanas europeas cada día utilizamos más el coche y menos el
transporte público o los desplazamientos a pie o en bicicleta.

- También se centran las esperanzas en las mejoras tecnológicas en la
eficiencia de los automóviles, pero éstas siempre han sido en buena
medida neutralizadas y sobrepasadas por el mayor uso de los nuevos
automóviles, por lo que la única estrategia razonable es la de reducir
su utilización.

- Ahora la gran esperanza para la sostenibilidad del transporte parece
ser el coche eléctrico, olvidando que fabricar un coche consume tanta
energía como la que emplea para desplazarse 60.000 km, que la
electricidad que los alimenta procede en un 70% de centrales térmicas y
nucleares (para el mix español), que también requieren de autovías…

Para Verdegaia y Ecologistas en Acción una movilidad sostenible basada
en el uso masivo del coche es una quimera. La única estrategia razonable
es reducir las necesidades de movilidad y apostar sin fisuras por el
transporte público, algo que, más allá de los discursos, no parece estar
en la agenda de los Ministros de Transporte de la UE.

Más información:

Xan Duro (Verdegaia): 675 680 477
Paco Segura (Ecologistas en Acción) 91 896 98 05

Contra l’Europa del Capital i la Guerra i les seues Crisis,

Per la Solidaritat entre els Pobles

Amb motiu de la presidència espanyola de la Unió Europea (UE), les organitzacions sotasignants denunciem el projecte capitalista i neoliberal impulsat per la UE i imposat als seus pobles, un projecte que és també el de la dominació econòmica dels països del Sud que es vol forçar, fins i tot mitjançant la intervenció militar, un projecte emmarcat en un sistema en crisi. Davant aquest projecte, defensem l’alternativa que es construeix des de la solidaritat entre els pobles, entre les distintes lluites i entre les persones. Per això, coordinades amb altres organitzacions de l’Estat Espanyol, d’Europa i d’Amèrica Llatina, anunciem aquest manifest d’acció conjunta.

La UE ha demostrat ser un entramat institucional antidemocràtic al servei dels interessos de les multinacionals i de les elits dels estats membres. El Tractat de Lisboa, aprovat sense consultar els ciutadans, és el més clar exemple de l’orientació economicista i contrària als drets socials bàsics que constitueix la política de la UE.

Per a servir aquests interessos, la UE no dubta a rebaixar les condicions laborals i a facilitar els acomiadaments i la destrucció de l’ocupació, com demostra la doctrina de la “flexiseguretat”. Igualment, defensa amb tot el seu aparell diplomàtic les estratègies comercials i empresarials abusives de les empreses europees en els països del Sud. Les organitzacions sotasignants rebutgem les pressions a les quals la UE sotmet a tercers països perquè signen els tractats comercials, mal anomenats “Acords d’Associació”. Són una forma de “neocolonialisme” i d’espoli, tant per a la natura, com per a les poblacions del Sud.

En paral·lel a aquest suport explícit als interessos de les elits, es produeix una desprotecció premeditada de les ciutadanes i els ciutadans europeus. Les organitzacions sotasignants denunciem el desmantellament i la privatització dels serveis públics, promoguda per la UE. Els serveis públics no haurien de ser negocis, sinó drets bàsics de les persones.

Precisament en aquests moments en què ens trobem immersos en l’escenari d’una crisi global i sistèmica de múltiples dimensions (financera, econòmica, ambiental, climàtica, alimentària i de recursos energètics), es vol carregar el pes dels seues efectes negatius a les esquenes dels treballadors. S’estableixen mesures de desregularització, de flexibilització, que generen més inseguretat, pobresa i marginació.

L’Estat Espanyol, i molt especialment el País Valencià, és un dels més greument afectats per la recessió econòmica global, a conseqüència de la debilitat de la seua economia. En les dues últimes dècades s’ha produït una contrareforma política i econòmica neoliberal, que ha significat el desmantellament, la “reconversió” i la deslocalització industrial i la reforma agrícola i ramadera. El sectors més importants de la indústria i economia valencianes, com ara el de les drassanes i el “gran metall”, el tèxtil i la fusta, o l’agricultura i ramaderia, han anat desamantellant-se i perdent pes. Aquest procés ha sigut a costa de la destrucció d’ocupació fixa, de manera que la precarització laboral s’ha disparat per damunt de la mitjana estatal.

Denunciem la política europea de gestió de les migracions, desenvolupada seguint la lògica del control i la repressió dels fluxos: blindatge i militarització de les fronteres, externalització del seu control, corresponsabilització de països tercers, violació dels drets humans dels immigrants. Tant el Pacte Europeu sobre Immigració i Asil, com la Directiva del Retorn (coneguda com la Directiva de la Vergonya), confirmen l’orientació repressiva, de seguretat i discriminatòria de la UE respecte a l’emigració, considerada únicament com a recurs de mà d’obra barata per a ser explotada. Tot això configura un context per als col·lectius d’immigrants i refugiats cada vegada més hostil, de veritable racisme institucional, context que els condemna a la marginació i exclusió social.

Denunciem el discurs ambientalista de la UE que no deixa de ser paper mullat que es queda en no res, o en molt poc, a l’hora de prendre mesures concretes. Una vegada més, els beneficis del capital estan per damunt dels drets del pobles, les persones i els éssers vius. En ser una estructura creada amb l’objectiu d’enfortir l’economia capitalista i millorar la competitivitat, com bé reflectix l’estratègia “l’Europa global competint al món” o la “Directiva Bolkestein”, totes les polítiques europees en matèria de transport, agricultura, finances, educació, …, es supediten a l’objectiu econòmic i es concreten en un major espoli del medi ambient. Denunciem que la UE és insostenible social i ambientalment.

Denunciem la militarització creixent d’Europa i el constant increment de les despeses en armament i altres recursos per a la guerra, per als quals no pareix existir la crisi. Les anomenades “intervencions de pau”, veritables imposicions militars, s’expandeixen per tot arreu (Iraq, Afganistan, Somàlia, …) ocasionant uns costos econòmics i, sobre tot, en vides humanes completament inacceptables. Reclamem la democratització i desmilitarització de les relacions entre els pobles i l’establiment de noves formes de cooperació pacífica per a construir un món més segur i just.

Per tot això fem una crida a tots els sectors socials i persones afectades i agreujades per la barbàrie capitalista, a sumar-se a la “Campanya Valenciana contra l’Europa del Capital i la Guerra i les seues Crisis”. És necessari denunciar i combatre els plans neoliberals que volen prendre cos a les diferents cimeres, que es realitzaran durant tot aquest semestre de presidència espanyola de la UE en diverses ciutats de l’Estat. La d’Amèrica Llatina-Carib i Unió Europea de maig a Madrid, la II Cimera Unió per la Mediterrània de juny a Barcelona o les reunions ministerials a València sobre Igualtat pel març i Sostenibilitat per l’abril.

Cridem a totes les xarxes socials -especialment a aquelles que lluiten contra la crisi, els tancaments d’empreses i els ERES- a les bases i forces sindicals, a les organitzacions de llauradors i ramaders, forces polítiques, als múltiples moviments ciutadans, organitzacions pels drets de la gent immigrant i refugiats, de les dones, de defensa de l’ensenyament públic, de la sanitat pública, organitzacions ecologistes, de defensa del territori i contra els abusos urbanístics, organitzacions de solidaritat internacionalista, dels drets nacionals del País Valencià, de defensa de la llengua, organitzacions juvenils i d’estudiants, grups antifeixistes i antimilitaristes, plataformes en defensa de la memòria història, etc., a unir-se en la lluita contra la injustícia estructural del sistema promogut per la UE i per la creació d’alternatives basades en la solidaritat entre els pobles.

Organitzacions que formem part fins ara de la Campanya Valenciana:

ACSUD PV, ASPAZ, Associació de Amistat amb Cuba José Martí, ATTAC-PV, CEAR PV, CEDSALA, CGT, Col·lectiu Desalambrando, Col·lectiu Patas Arriba, Col·lectiu Sense Papers, Col·lectiu Sur-Cacarica, Ecologistes en Acció de València, EntreIguales-Valencia, Espai Alternatiu, Esquerra Anticapitalista, Esquerra Unida, Fundació CEPS, Intersindical Valenciana, MOC, OSPAAAL, Palestina Lliure, PCPE, SODEPAU, València Solidària, Xarxa de Solidaritat amb Palestina.

El blog està en fase de proves, en breu inclourem mès continguts i convocatòries.

La UE ha demostrat ser un entramat institucional antidemocràtic al servici dels interessos de les multinacionals i de les elits dels estats membres. Servisca d’exemple l’orientació econonomicista i contrària als drets socials bàsics del Tractat de Lisboa , aprovat sense consultar a la ciutadania (excepte a Irlanda, per imperatiu legal).

Per a servir als dits interessos, la UE no dubte a rebaixar les condicions laborals i a facilitar els acomiadaments i la destrucció d’ocupació, com demostra la doctrina de la “flexiseguridad”. Igualment, defén amb tot el seu aparell diplomàtic les estratègies comercials i empresarials abusives de les empreses europees en països del Sud. Les organitzacions firmants rebutgen les pressions a què la UE sotmet a tercers països perquè firmen els tractats comercials, mal cridats “Acords d’Associació”. Són una forma de “neocolonialisme” i d’espoli, tant de la naturalesa com de les poblacions del Sud.

En paral·lel a este suport explícit als interessos de les elits, es produeix una desprotecció premeditada de les ciutadanes i ciutadans europeus. Les organitzacions firmants denuncien una vegada més el desmantellament i la privatització dels servicis públics promoguda per la Comissió Europea. Els servicis públics no haurien de ser negocis, sinó drets bàsics de les persones.

També és reprovable la política de la UE sobre les fronteres. Amb distintes directives aprovades es pretén fer de la UE una fortalesa on els diners i els béns puguen moure’s lliurement, mentres que a les persones migrantsse’ls posen barreres que violen els drets humans. Manifestem la nostra especial repulsa davant de la Directiva de Retorn, rebatejada com “de la Vergonya”.

Igualment, el discurs ambientalista de la UE no deixa de ser paper mullat que es queda en res, o molt poc, a l’hora de prendre mesures concretes. Una vegada més, els beneficis del capital estan per damunt dels drets dels pobles, les persones i la resta de sers vius.

Al ser una estructura creada amb l’objectiu d’enfortir les economies capitalistes i de millorar la competitivitat, com bé reflecteixen l’estratègia “Europa Global competint en el món” o la “Directiva Bolkestein”, totes les polítiques europees en matèria de transports, d’agricultura, de finances, d’educació… se supediten a l’objectiu econòmic i es concreten en un major espoli delmedioambiente. Denunciem que la UE és insostenible socialment i ambientalment.

Les organitzacions firmants creiem en la solidaritat entre els pobles, entre les distintes lluites i entre les persones. Per això, al llarg del semestre de la Presidència espanyola de la UE convocarem diversestrobades i accions per a analitzar a la UE, denunciar la injustícia estructural que tanca i crear alternatives.

« Enlazando Alternativas »

Cumbre Alternativa de los Pueblos, Enlazando Alternativas 4.
Madrid, 14 al 18 de mayo del 2010,

En mayo del 2010, bajo la presidencia española de la Unión Europea, en la ciudad de Madrid se reunirán los Presidentes y Jefes de Estado de la Unión Europea, América Latina y Caribe. El “Viejo Continente”, reconvertido hoy en la Europa del capital y la guerra buscará en esta nueva Cumbre impulsar políticas y mecanismos para favorecer el capital financiero y las grandes corporaciones transnacionales, a través del saqueo de los recursos naturales y la privatización de  los servicios públicos disfrazados de promesas de desarrollo. Esta Cumbre se celebrará bajo los efectos de una crisis financiera, económica, medio ambiental y social que ha provocado en Europa más paro y precariedad y en América Latina más pobreza y exclusión social.

En Europa  los movimientos sociales y organizaciones asisten a un avance progresivo de las derechas, y a un ataque cada vez más contundente y agresivo al conjunto de los derechos y de las conquistas laborales, economicas, politicas, sociales, culturales y medioambientales. La reciente aprobación del Tratado de Lisboa —de manera antidemocrática al haber negado la participación directa de la población— favorecerá, entre otros elementos, los  intereses de las  transnacionales a través de los acuerdos de libre comercio y la liberalizacion de las inversiones, perjudicando los derechos de los pueblos y el medio ambiente. La Europa fortaleza, militarizada, xenófoba, inhumana,  con menos servicios públicos y más privatizaciones  no es nuestra Europa. A esa Europa del capital, la guerra y sus crisis oponemos la solidaridad entre los pueblos.

En America Latina y el Caribe  las resistencias  de los movimientos sociales continúan desarrollándose, y al lado de algunos gobiernos latinoamericanos luchan por defender su soberanía y llevar a cabo, no sin  dificultades y contradicciones, nuevos proyectos políticos  de cambio social. Estos esfuerzos son atacados con acciones criminales como el golpe de Estado en Honduras, una amenaza objetiva  para todo el continente. Asi como la llegada de Barack Obama no ha supuesto un cambio de política de Estados Unidos para la región — como lo muestra la instalación de bases militares  en Colombia —, de la misma manera y concidiendo con el aniversario del bicentario de las independencias, la Unión Europea ataca los procesos de integración regional,  usando como buque insignia al gobierno español y sus transnacionales. Disfrazadas de cooperación y desarrollo con los tratados de libre comercio, las nuevas carabelas de la reconquista buscan consolidar su dominio en la región

La Red Birregional Europa America Latina y Caribe « Enlazando Alternativas » se moviliza por cuarta vez en la construcción de un espacio político birregional.  Como lo hicimos en Guadalajara, México (2004), Viena, Austria (2006) y Lima, Perú (2008). La Cumbre Alternativa de los Pueblos, Enlazando Alternativas 4, a realizarse del 14 al 18 de mayo del 2010, servirá para  fortalecer nuevas convergencias solidarias entre nuestros pueblos, las resistencias populares emergentes y para construir un espacio político y de movilización birregional, a pesar de la criminalización de los movimientos  sociales.

Llamamos a todas las redes sociales,  sindicales, fuerzas políticas y movimientos de la sociedad civil a sumarse  al proceso de preparación  y participar en Madrid en la Cumbre Alternativa de los Pueblos, Enlazando Alternativas 4, en defensa de la soberanía de los pueblos, los derechos humanos, la democracia participativa, los derechos sindicales, de las mujeres,  de los pueblos indígenas, la justicia social, la defensa del medio ambiente, contra el cambio climático y la paz, donde quiera que sea,

No somos invisibles, lo hemos demostrado. Decía Gandhi “Primero te ignoran, luego se ríen de ti, luego luchan contra ti. Y después tú ganas”
Están luchando contra nosotras y nosotros.

Cimes

UE-Marruecos Granada 8 març

UE-México Santander 16 maig

UE-Caribe Madrid 17 maig

UE-Chile Madrid 17 maig

UE-América Llatina i Carib Madrid 18 maig

UE-Comunidad Andina Madrid 19 maig

UE-Mercosur Madrid 19 maig

UE-Centroamérica Madrid 19 maig

UE-Estados Units Madrid 24-25 maig

UE-Egipto Barcelona 6 juny

Unió pel Mediterrani Barcelona 7 juny

Reunions ministerials

Energia i Medi Ambient Sevilla 14-15 gener

Justícia i Interior Toledo 20-22 gener

Ocupació Barcelona 27-29 gener

Competitivitat Sant Sebastià 7-9 febrer

Transports La Corunya 12-13 febrer

Desenrotllament La Granja 17-18 febrer

Defensa Palma Mallorca 24-25 febrer

Assumptes Exteriors Còrdova 5-6 març

Política Territorial Màlaga 17-18 març

Igualtat València 25-26 març

Cultura Barcelona 30-31 març

Educació Madrid 13-14 abril

Turisme Madrid 14-15 abril

Economia Madrid 15-17 abril

Telecomunicacions Granada 18-20 abril

Esports Madrid 20-21 abril

Sanitat Madrid 22-23 abril

Pesca Vigo 4-5 maig

Discapacitat Saragossa 18-19 maig

Agricultura Mèrida 31 maig i 1 juny

Vivenda Toledo 21-22 juny

Altres reunions i fòrums

Trobada Dones UE-África València 27-28 març

Fòrum Integració immigrants Saragossa 15-16 abril

Conferència Aliança Civiliz. Còrdova 3-4 maig

Regions Ultraperifèriques Las Palmas 6-7 maig

Assemblea UE-América Llatina Sevilla 13-15 maig

Cimes fora d’Espanya

Consell Europeu informal Brussel·les 11 febrer

Consell Europeu informal Brussel·les 25-26 març

UE-Pakistán Brussel·les 21 abril

UE-Japón Tòquio 28 abril

UE-Rusia Rostov 30 maig i 1 juny

UE-Canadá Brussel·les 31 maig

Consell Europeu Brussel·les 17-18 juny